Comunicació audiovisual i digital

Benvinguts a aquesta nova entrada.

Us heu donat compte que durant aquest semestre hem estat parlant de tot tipus de llenguatges? Però, no creieu que ens en falta un?

Doncs sí! Ens falta el llenguatge i la comunicació audiovisual i digital.

Avui, per començar d'una manera diferent, us deixaré el vídeo que vam veure nosaltres en una classe conjunta de COED.

Vídeo extret de la web edu365.

Què us ha semblat aquest vídeo? N'heu extret moltes conclusions?

Doncs, anem a analitzar-lo una mica tots junts!

Nosaltres, a la classe, mentre miràvem aquest vídeo de Guillermo Orozco vam estar prenent apunts. Tot seguit, els vam posar amb comú, i aquests són els punts que considero més importants:

• Una imatge, sempre és el complement d'un discurs, o d'un text.... Si més no, les imatges, tenen informació amagada. Per poder detectar què ens representa aquella imatge en totes les perspectives, i per saber si hi ha alguna informació amagada, necessitem un aprenentatge.

• És fonamental, que la família i l'escola treballin sempre conjuntament, ja que són els àmbits on els nens passen la major part del seu dia a dia. I segons aquests dos àmbits, i l'educació del nen, veurà una mena de programes o uns altres.

• Ens hem d'entrenar per a ser audiència. Les audiències, s'eduquen segons  el que veuen i el que senten. Per tant, els mitjans de comunicació, en tenen una gran responsabilitat.

• Finalment, ensenyar amb un vídeo i ensenyar amb un llibre o un discurs és molt diferent, ja que tenen lògiques diferents. El llenguatge audiovisual, entra per la porta dels sentiments i et crea un missatge emocional. En canvi, el discurs del professor, t'entra en el pensament cognitiu, la intel·ligència cognitiva.

Són els mateixos apunts que heu extret vosaltres?

Personalment, penso que els mitjans de comunicació, tenen una gran responsabilitat en vers la població, i sobre tot amb la població més petita: els nens.

Penso que tenen una responsabilitat molt gran, ja que els nens tenen molta facilitat per imitar el que veuen. Per tant s'ha d'anar amb compte del que s'ensenya per la televisió, però per altra banda, els pares també han d'estar pendents què els seus fills no mirin programes que no els hi toca.

I vosaltres ? Què en penseu?