Tots portem un nen a dins: I tu, pronuncies bé?

Benvinguts a l'entrada d'avui.

Aquesta entrada, la començarem amb aquesta pregunta: Pronuncies bé? Et costa pronunciar alguna lletra?

No sé quines seran les vostres respostes, però us recomano que us poseu a llegir algunes paraules, i presteu atenció a la vostra pronuncia.

I per què tanta importància?- us estareu preguntant. Doncs, la pronuncia té molta importància, ja que si per exemple has de fer un discurs no pots pronunciar la "s" sonora com una "s" sorda, ni pots pronunciar la doble "l" com si sigues una "i", perquè llavors deixes en evidencia davant el púbic que la teva correcció lingüística no és bona.

Però és que a més a més, encara tinc una altra raó per pronunciar bé: ser professor!

Per ser professor o professora, has de pronunciar bé, ja que tu ets qui ensenyes a parlar a els nens, i no els hi pots ensenyar malament.

Doncs bé, nosaltres avui a la penúltima classe de COED, després d'un interessant recital de poemes, hem comprovat qui pronunciava bé i qui no pronunciava bé.

I tu?- deveu estar pensant. Tu pronuncies bé?

Doncs a mi m'han col·locat al mig, ja que hem fet aquesta prova de pronuncia amb la lletra doble "l", i jo, en algunes determinades paraules la pronuncio com una "i".

Sabeu quin és el meu problema? La predisposició, perquè jo sé que pronuncio malament aquesta lletra, però no m'hi esforço lo suficient perquè això canviï.

La predisposició és molt important, ja que no pots saber que pronuncies malament i no fer res per intentar-ho, és per això, que jo a partir d'ara, m'hi fixaré més, per tal de poder canviar la meva pronuncia, i ser un bon exemple per als meus futurs alumnes.

Abans d'acabar aquesta entrada, però m'agradaria fer un recordatori dels poemes del recital d'avui. Avui, no era un dia qualsevol, sinó que hem volgut fer un recordatori de Joana Raspall , morta recentment.

Per fer aquest recordatori, tres companyes ens van recitar un poema seu:

El llibre

Cada llibre té un secret

disfressat de blanc i negre;

tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre;

sent el tracte dels teus dits

i creu que l'acaricies

i que el batec del teu pols

vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,

que no ocupa lloc, ni pesa,

t'abrigarà contra el fred

d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics

no et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser

un estel que et fa de guia.

Aquest, va ser un dels poemes que les nostres companyes ens va recitar.

A continuació, m'agradaria ensenyar-vos el meu poema preferit de Joana Raspall.

Endavant!

Respira fort, que l'aire és teu

i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per a tothom

camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!

Aquest és un poema del seu llibre "Ales i camins" publicat a l'any 1991.

Finalment doncs, us vull deixar amb una entrevista de Joana Raspall, que ens defineix molt bé com era ella. Espero que la valoreu igual que ho he fet jo quan l'he vist.

Un vídeo de José Maria Saura Badia.

Si cliqueu a la paraula "Joana Raspall" que trobareu més amunt, anireu a parar en una pàgina web que parla d'ella, i hi podreu trobar tota la informació que vulgueu.

Imatge extreta de: