Concert d'orquesta simfònica al Liceu

Benvinguts a aquesta nova entrada de música.

Avui, us explicaré què vam fer el dimarts 5 de Novembre.

Després d'un dia d'Universitat, vam decidir que aniríem a veure L'Orquestra del Liceu i el Somni d'una nit d'estiu dirigida per Josep Pons. Així doncs, a les 20:00 ja èrem a les butaques esperant amb curiositat el principi d'aquest concert.

I ara us preguntareu i per què vau anar a un concert d'orquestra simfònica i fora d'horari de la Universitat? Doncs aquesta resposta és ben senzilla de contestar.

Després d'estar un llarg temps treballant l'orquestra simfònica des de la matèria de música, la Lluïsa va pensar que estaria moltbé que puguèssim assistir a un concert per veure-ho i sentir-ho en directe.

A la primera part d'aquest concert, van tocar una primera peça d'una durada de 18 minuts anomenada "Nocturn per a un capvespre blau (2008)", i una segona peça d'una durada de 24 minuts anomenada "Nocturns (1897-1899)".

Per tocar aquestes dues peces, vam poder apreciar la formació habitual de l'orquestra simfònica vista anteriorment en una entrada, i de la família de percussió vam poder apreciar que hi
havia:

• Xilòfon
• Metalòfon
• Dues arpes
• Un piano
• Un gong
• Plats
• Timbales
• Campanes Tubulars

Després d'aquestes dues boniques peces, hi va haver una pausa de 20 minuts.

Quan vam tornar per veure la segona part, vam veure que alguna cosa havia canviat!

Ara, no hi havien instruments de percussió, hi havia un cor, i dues solistes. El cor, anava vestit amb unes túniques de color lila, i les dues solistes, anaven una de color blanc, i l'altre de color negre.

Aquest conjunt, ens van tocar i cantar una peça d'una durada de 40 minuts anomenads " Somni d'una nit d'estiu ( 1842)". El cor s'anomena: Cor femení del Gran Teatre del Liceu. I les dues solistes, s'anomenen: Raquel Lucena (soprano), i Marta Polo (mezzosoprano).

A continuació, us vull explicar les meves sensacions a l'hora d'escoltar aquest concert. Al principi era una mica desconcertant, perquè només havia anat una vegada en un concert d'aquest tipus, per tant era una experiència quasi nova per a mi. Però finalment, les sensacions que vaig sentir eren molt agradables. Sentia dolçor, tranquil·litat, feliçitat... Tot i que a vegades el volum dels instruments augmentava conciderablement, i et donava una sensació d'energia, de ganes de fer coses.

Finalmen, m'agradaria recomenar aquesta experiència a tots aquells que no hi heu anat mai. És una altra manera d'entendre i d'expressar el que veus, el que sents, de representar el món i la vida.

 Segona part del concert.