Benvinguts a una nova entrada, a una entrada especial. Benvinguts a la primera entrada de la setmana de reflexió i pràctiques.
Dilluns 11 de Novembre, de 8:30 del matí a 10:00 va venir en Jaume Cela a l'auditori a fer-nos una xerrada.
Jaume Cela, és un gran professional. Jaume Cela, és professor i a més a més, ha escrit més d'una seixantena de llibres, dels quals nosaltres, des de seminari en llegirem un: Documentar una mirada nova.
Jaume Cela, va néixer a Sarrià, i als 18 anys, ell ja sabia que es volia dedicar a ser professor.
Aquest gran escriptor i professor ha estat padrí de la Universitat Ramon Llull dues vegades.
Jaume Cela, ens va venir a explicar els quatre reptes d'un bon professor.
- El primer repte, es deixar que les criatures siguin criatures. Els nens necessiten jugar, necessiten ser criatures per anar descobrint per ells sols el món, les textures, les olors... Jaume Cela, va dir: " Els nens estressen, però no s'estressen".
- El segon repte que té un professor, és ajudar a crear un narrador, una veu pròpia que tingui molt clar com gestionar un projecte de vida, però per altra banda ha de tenir molt en compte les responsabilitats. En Jaume Cela, ens va comentar que l'instrument més potent que tenim els mestres, és la falda. Amb ella transmetem tendresa, efecte, la capacitat de riure amb els teus alumnes, la capacitat que tenim de consolar... Aquests aspectes són molt importants. També ens va dir, que l'important del currículum, és que ha de ser un currículum que engresqui i animi a l'alumne.
- El tercer repte que ens va mencionar Jaume Cela, va ser el repte de recerca de centres inclusius. (Institució que s'ha d'adaptar al nen). En aquestes institucions, i de fet en totes, el mestre, és la persona que creu en el seu alumne. Aquest concepte s'ha de tenir molt present i dur-lo a terme. Quan això no es compleix, tenim un problema. El nen necessita estima, i no que el seu professor li fagi comentaris humiliants. Necessitem que el nostre alumne, cregui que pot tirar endavant tot el que faci falta.
- Finalment, l'últim repte, és el de donar sentit a allò que fem. El nen, en tot moment, ha de tenir clar què aprendrà amb aquella activitat. Jaume Cela, va dir: "L'obligació del mestre, és estimar a tots els seus alumnes, o si més no fer-ho veure".
Aquesta, va ser una xerrada molt interessant, ja que una persona amb tanta experiència en aquest ofici, sempre t'aporta molts coneixements que en algun moment de la teva carrera seran molt útils.
Penso, que vam ser molt privilegiats.
Gràcies Jaume Cela.
Jaume Cela al inici de la seva xerrada.
Jaume Cela responent preguntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada